Podcast by Lluís Quintangai

• Dedicat a Patrick Stewart. El nostre capità Picard

  Un homenatge al actor i la persona de Patrick Stewart que ens acaba de deixar. Sóc trekki de pedra picada de tota la vida, i ho continuu sent als meus 72 anys. La saga ha estat un institut de valors quan a la Espanya rància no podia ni respirar. Fins aviat Patrick

  2026-10-31

  1

  
• Rodolí 2021 02 26 - Incombustible

  Aquest rodolí es per autoajuda... Pensar positiu quan les forces van minvant

  2026-10-31

  1

  
• Biografía 020 - la primera guerra del golf, Iraq, Kuwait i la ensarronada de les Azores

  Som al 1991 occident envaeix Iraq, Saddam Hussein ja sabem com va acabar però la guerra pel petroli va ser com totes, molt cruenta. La economia mundial es va aturar en sec, literalment. La empresa va fer mans i mànigues per aguantar enviant al atur temporal per torns. També es feia palès que no hi hauria relleu generacional de la mà d'obra i per resistir la empresa va comprar un robot alemany. El personal més qualificat era analfabet, així de contradictori es el món... Van fer venir un tècnic d'una fàbrica Sèrbia per ensenyar-nos com programar, etc.. El proper capítol el dedicaré al tema. La part personal anava molt bé i el món ja sabia que el VIH no era cosa de pocs guetos...

  2026-10-28

  1

  
• Rodoli 2021 02 24 - El mirall d'en Narcís, Lluís

  Aquest rodolí introspectiu, de com em sentia aquell matí, explica el meu estat habitual... Un volcà de sentiments. La majoria positius, amb un bri de sornagueria.

  2026-10-22

  1

  
• Rodoli 2021 08 25 - Dinar de comiat a la era de Rivert

  Seguint la tradició, juntem la família per celebrar els focs de Sant Joan i fem un àpat comú a la era Monjet... Els nostres mestres de collir bolets i cuinar-los na Remei i Josep María, intenten que aprenguem tant els llocs on trobar com els tipus de bolets... Quique i Susana són la següent generació, alumnes amb altes capacitats... 😀😀😀 Per mi és una estona al paradís.

  2026-10-19

  1

  
• Biografía 019 - la década dels 80 moguda social

  Els que vàrem viure aquesta dècada podem dir que va ser moguda, molt moguda. Trasbals de la economia, sobretot la indústria. Pel moviment LGTB molts drets assolits amb molts sacrificis. Per la meva vida privada, molts bons records de com anàvem enfortint la nostra relació, i també amb les nostres famílies. Pujàvem a Rivert, el Llogarret on Albert va néixer. Només vivia una família de tres persones que es dedicàvem a la ramaderia i encara avui amb una nova generació...Casa Ricou Aquest indret ha esdevingut el meu petit paradís, la meva Arcadia. Avui en dia som poc més de 40 cases habitades, un cop es van obrir els ulls dels fills dels que van deixar el poble per poder guanyar-se la vida. I com va passar en la nostra família, la casa va esdevenir el punt de trobada , la casa pairal, per festes i vacances. Tanmateix a moltes altres cases, es van fer reformes i alguns van vendre la casa i ara tenim molts expats I parlem en 8 idiomes...

  2026-10-18

  2 1

  
• Gràcies Joan Boluda, ets un crack i jo un vell estúpid i decrèpit.

  Donar gràcies i dir que he après, es una necessitat vital per mi. Gràcies Joan, les eines noves un cop descobertes, seran perfectes per mi. Malgrat haver trigat temps en adonar-me'n. Una abraçada des de Coma-Ruga

  2026-10-16

  2 1

  
• Biografía 018 - Espanya entra al mercat comú

  1986 Felipe González va signar el tractat de Maastricht, i el país va ser membre de ple dret dins la Comunitat Europea. Això va ser el primer gran canvi de la economia, en pocs anys molta indústria fins aleshores protegida per l'aïllament de fronteres que venia dels temps de la dictadura, van tancar... Seguint la estela de la transformació de les grans empreses estatals, drassanes, etc... En pocs anys la fàbrica perdia gairebé un 50% dels clients que ja eren multinacionals obligades a fabricar en territori espanyol i es van dedicar a la comercialització dels productes que fabricaven en altres països. A 1988 vam tenir la primera inflada artificial dels preus dels pisos... Recordo bé que volíem canviar i miràvem i visitavem pisos pel barri de Sants de Barcelona on ja vivíem... Un mateix pis del carrer Gayarre que al mes de març demanaven 2,7 milions de pessetes al novembre eren 5,5 milions...

  2026-10-15

  1

  
• Rodoli 2021 08 07 - Som lèmmings corrent al precipici

  Com podeu veure aquell dia no estava gaire optimista.. Com diuen, sóc un optimista ben informat. No cal afegir gairebé res més

  2026-10-14

  1

  
• Biografía 017 - la plaga del VIH o SIDA

  Si alguna cosa va destacar la dècada dels 80 va ser per la epidèmia del VIH que va colpejar molt fort a la comunitat homosexual i va crear un estigma que encara avui algú creu que som la causa de tots els mals.. No cal dir que, fins que no es va expandir arreu i va afectar a grans personatges, no es van esmerzar recursos... Però va servir com a demostració que si el món es posa darrera... Com ara la COVID... Es poden aconseguir moltes coses que d'altra manera seria impossible d'aturar, O frenar.

  2026-10-13

  1

  
• Biografia 016 - I tú... Ets feliç?

  En aquest minut explico la meva sortida de l'armari per la única persona que mai li ho havia dit... La mare. El pare ja era mort, i realment les opinions, bones O dolentes, de la resta de la gent. Realment jo no vaig sortir de l'armari, car no me'n amagava... Tampoc duia una bandera al pit... Senzillament si sortia a la conversa... Això sí, els que hem coneixien, parlaven molt i preguntaven... També preguntaven, i encara ho fa moltíssima gent, de coses de informàtica..jo era el friki que portava revistes científiques i tècniques i comprava calculadores científiques i els primers ordinadors... El homes, homes, parlaven de futbol, Cotxes i dones... Com ara igual...

  2026-10-08

  1

  
• Biografia 015 - Arriba la maduresa

  Entre 1976 i 1978 va arribar la maduresa i ser jo mateix. A la feina guanyava responsabilitats i respecte, tant per el jefes com dels companys de la fàbrica... I cal tenir en compte que un 70 percent o més del personal eren treballadors analfabets i d'ètnia gitana... Els Déus m'han beneït car vaig aprendre aviat el que en un parell de versos Mecano cantava... Con tus piedras me hago mi pared... I un cop van veure que no podien fer-me mal els més sorruts, tot va anar bé... Dit així sembla fàcil, però va durar anys i vaig practicar resiliència a Dojo...

  2026-10-07

  1

  
• Biografía 014 - Institut Lambda, els petits grups

  Una de les iniciatives que Armand de Fluvià i els que gestionaven la institució, va ser crear petits grups per fer activitats diverses com excursions. Anar al teatre, a sopar, etc... Es a dir, socialitzar i així compartir històries i crear noves relacions... El nostre grup va durar uns 5 anys i vam fer moltíssimes coses. Sobretot enfortir lligams. Al Institut es feien xerrades, teníem psicòlegs i gent que aconsellava sobre problemes legals i mèdics, etc... També una biblioteca i vam crear una publicació que en un principi era només un full DIN A3 plegat de forma que quedaven 4 pàgines... Escrivien notícies, poemes. Etc

  2026-09-25

  1

  
• Rodolí 2023 01 25 - DIMECRES

  Com el propi nom indica... Dedicat a tots els dimecres...

  2026-09-23

  
• Biografia 013 - Mili acaba, activisme comença

  Un cop acabat el servei militar, i Franco mort, vaig cercar com ajudar al incipient activisme en pro dels drets dels homosexuals com jo mateix. Vaig inscriurem en el FAGC Front d'alliberament Gai de Catalunya que lluita pels drets civils i polítics, i el Institut Lambda, actualment Casal Lambda, on els gais i lesbianes ens fèiem costat i ajuda mútua. Fèiem xerrades, sortides, teníem biblioteca i fèiem sessions de cinema de pel·lícules, amb el cine Fòrum posterior, etc etc.. El nostre referent i fundador, l'Armand de Fluvià que ens va deixar fa poc, després d'una llarga, profitosa i exemplar vida.

  2026-09-20

  
• Biografia 012 - nivell alfabetització, creem una escola dins la mili

  La meva estada a st Climent de 18 mesos va ser en una oficina i la feina fer tests als milers de reclutes que arribaven cada pocs mesos. Fer estadístiques pel govern militar de Barcelona. Allà vam veure que més d'un 25% eren analfabets totals i un percentatge més alt d'analfabetisme funcional.

  2026-09-18

  1

  
• Biografia 011 - la gran escapada frustrada de la mili

  La mort del dictador Franco y la obligació immediata del tancament del campament va fer pensar a molt en una imminent guerra civil O quelcom semblant. Molts reclutes van optar per dessertar, és a dir fugir. Com la frontera sembla propera van escapar a peu per les muntanyes. La guàrdia civil, la policia i les COES els van enxampar,amb facilitat car no coneixien els camins ni tenien equipament per a res. .això els va dur a judici militar, i condemna severa. En fi. Els primers mesos de la meva mili van ser molt traumàtics... Mesos després van venir els primers insubmissos, que van obrir les portes a donar validesa a la fi dels servei militar obligatori... Però alguns van donar la vida fent vaga de fam fins morir... I això no ho podré oblidar mai... Vaig créixer com persona i em van donar forces per la lluita dels drets civils, i més concretament el que ara diem el col·lectiu LGTBIQ+ Com sabeu sóc homosexual i desde 1978 estic aparellat amb Albert...junts amb els companys de l'institut Lambda I el FAGC

  2026-09-16

  
• Rodolí 2023 01 07 - vida quotidiana

  Un cop passades les festes cal gaudir de la vida quotidiana... Una reflexió en forma de rodolí

  2026-09-16

  
• Biografia 010 - La mort del dictador

  El pare va morir a finals de setembre, Franco el 20 novembre, quan tot just feia 5 setmanes que estava al campament militar. Jo feia guàrdia quan va córrer la notícia. Van donar ordres de tancar les casernes. La por va fer que gairebé la meitat dels 4000 soldats intentaren fugir a França. La guàrdia civil, la policia i les COES van atrapar molts, abans d'arribar a la frontera... I van rebre judici sumaríssim per deserció i van sentenciar a molts anys de presó. Imagino que en la transició els indultarien, mai ho vaig saber.... Una mili molt animada.... Per acabar les "anècdotes" diré que després van sorgir els insubmissos .. Recordo molt bé la tragèdia de 3 d'ells que van fer vaga de fam fins morir... Ningú ha parlat mai del tema que jo hagi vist.

  2026-09-15

  
• Biografia 009 - Sant Climent de Sescebes

  La meva arribada a St Climent a destemps va canviar el meu destí. Hi havia un soldat en un barracó merdós que m'havia de omplir la fitxa de la arribada i assignarem barracó i llit... El pobre no havia vist una màquina d'escriure i buscava les tecles d'una en una. Li vaig pregar que em deixés fer-ho per guanyar temps i poder instal·larme i dormir... Quan jo feia la seva feina va passar un que tenia galons..i hem va ordenar que l'endemà em volia allà a la oficina i va acomiadar el pobre soldat.... Ja no em van deixar sortir de St Climent, quan em veia algú amb més galons que l'anterior em movia de oficina... Mentrestant Franco es moria...

  2026-09-15

  
• Biografia 008 - la mort del pare i arriba la mili

  La fàbrica creixia i jo amb ella, en arribar als 21 anys tocava fer la mili, i un fet tràgic com va ser la mort del pare en un accident de trànsit va modificar, al meu entendre com va ser aquesta mili. El pare va estar 3 mesos en coma fins morir endollat a màquines de tota mena a la UCI de la vall d'Hebron. El destí va voler fer coincidir la seva mort precisament el dia que havia de pujar al famós tren borreguer on el govern et portava al campament militar, en el meu cas a San Climent de Sescebes. Així va modificar el meu destí allà. Car vaig arribar una setmana més tard tot sol en tren normal fins s Figueres I autostop fins sant climent.

  2026-09-14

  
• Rodolí 2021 02 27 - Algú bufa somnis...

  Inspirat en la campanya electoral de torn, on tothom creu que votar serveix per cumplir el somni de la seva societat ideal. La imatge és del 1 d'octubre del 2017 on vaig estar en una taula recollint vots i ajudant al joc de fet i amagar amb les IP que sabotejaven els de sempre emprenyats perquè no aturaven la votació quan van saber que podíem votar arreu i no només al col·legi teòricament assignat. Tampoc els servia atacar els servidors perquè els teníem replicats... Vaig anar a les 5 de la matinada encuriosit per veure si algú hi era al lloc i si, érem uns quants, em vaig implicar molt i ajudar en els coneixements informàtics als qui gestionaven la votació, i vaig acabar comptant vots en un lloc amagat al les tantes de la matinada ... Una experiència única i molt il·lusionant, que ja veiem on estem ara...

  2026-09-14

  
• Biografia 007 - Crepal la fàbrica de vidre

  Als 16 anys vaig començar a treballar a la fàbrica, era 1971 i semblava una feina més, però va ser el meu lloc i vaig estar gairebé 40 anys fins que va tancar al 2008, tot i que era amb un altre nom... Enmig vaig estar fora amb la meva aventura de empresa de informàtica F1 SISTEMES INFORMÀTICS junt amb els meus amics Jordi i Siset, companys de vida per tot. Això ho deixem per més endavant

  2026-09-08

  
• Biografia 006 - Dikayos final i inici a la fábrica de vidre

  Arribant als 16 anys Dikayos va tancar, podeu llegir la història escrita en el pdf de l'enllaç https://raco.cat/index.php/CarrerArbres/article/view/296335 També vaig entrar a treballar com administratiu a la fábrica de vidre Crepal. Allà vaig trobar el meu lloc a la vida...

  2026-09-05

  
• Biografia 005 - etapa DIKAYOS

  Entre els 12 i 16 anys vaig estudiar de nit a DIKAYOS, malauradament van tancar per uns fets vandàlics. Podeu llegir sobre el tema aquí https://raco.cat/index.php/CarrerArbres/article/view/296335 Aleshores com ja treballava vaig poder estudiar al institut Albéniz que tenia la modalitat de batxillerat nocturn on els horaris eren de 18 a 22hrs. També als 16 vaig entrar a la fábrica de vidre, on vaig trobar el meu lloc s la vida... Era 1971 i en aquesta etapa va durar fins 1988, sota el nom de Crepal SA

  2026-09-05