Biografia 020 La guerra d'Iraq i Kuwait i com va col·lapsar l'economia l'any 1991 i el timó del pató manxat de petrolió. Sí, sí, ja sé que tothom recorda aquest desviniment, sobretot pel famós pacte de les Azores on Espanya i el senyor Abnard ens van posar allà dintre Creien-se totes les mentides que ens explicaven els amics americanos En fi, res a comentar sobretot Però el que poca gent recordarà si no som més o menys de la meva quinta i eren adults Va ser que l'economia total es va paralitzar El món va estar quatre mesos que l'economia no es movia ni un fil L'empresa nostra per exemple vam haver de reduir el personal temporalment i estàvem la meitat de l'atur i l'altra meitat treballant baixant el ritme a tope i això que la nostra indústria no permet tancar, tenim fons que han de funcionar sí o sí les 24 hores perquè si no els fons s'han de tancar i això és molta més millor que mantenir el de lloc i això és la ruïna total per qualsevol empresa una empresa que no es pot aturar no pots deixar del de lloc el col·lapse va ser total Va ser la primera pedra de la nostra tomba I bueno sort que els empresaris que s una empresa familiar van fer tot el possible i el impossible perquè allò es sostingués. Però, en fi, la cosa no es podia sostenir. I aquest va ser el primer pal de tots. El següent clau va ser que ja ens va fer palès i evident que no hi hauria relleu generacional. La nostra indústria era una necessitat de mà d'obra molt especialitzada perquè ens dedicàvem a un ram que ja només quedaven tres indústries en tot Europa. La feina que feien dedicada al món de fer frascos de perfumeria d'alta qualitat no era més habitual. Només hi havia una d'aquestes tres empreses que encara funciona, que és francesa perquè és patrimoni del govern francès i aquesta sí que l'aguanten a fer un caldari a més que tenen uns laboratoris d'investigació molt important. Però nosaltres, que érem una empresa particular de quatre mindundis, per entendre'ns, no podíem aguantar tot això. per una altra banda l'economia de les multinacionals ja havia entrat en tromba i els preus van comen d perqu ja hi saben que tenen la paella per la m i els preus van comen a pujar i els preus van comen a pujar de manera que est amb un problema immens perquè la matèria prima va començar a pujar i de ser un 15% del cost de l'empresa en dos anys va ser el 35% i això va anar afegint claus i panys i problemes i llenya el foc i la cosa es va començant a complicar. Pel que fa a mi, va ser una època de molts de nervis però també de molt d'aprenentatge, ja que l'empresa va decidir comprar un primer robot alemany que semblava prometedor i així va ser i ens van portar un enginyer servi per poder ensenyar el personal. Malgrat que el personal sabia molt de fer la seva feina manualment, però això traslladar a paràmetres d'ordinadors per controlar un robot amb una persona que no sap ni llegir ni escriure i molt menys manuals en alemany, doncs va ser un trasbals. Però per mi va ser tot un repte i a mi m'encanten els reptes vaig aprendre més del que s'havia de programar que ja programava tots els programes de gesti de l ja els feia jo de personal producci i comptabilitat i tota la pesca I vaig aprendre també a programar els robots que, de fet, era un, amb els seus llenguatges propis i tot això. I va ser, per mi, una gran escola d'aprenentatge d'una de les coses que més manera de la vida. La Lulina, que encara avui en dia és la meva dèria. Sembla que els déus em van donar un bon feeling. La vida personal va estar molt tranquil·la i vam anar consolidant la nostra vida quotidiana. o sigui que aquí res a dir en quant al món de la comunitat gai doncs sí que ja van començar a tenir certes veus ajudes i crits per la investigació i tot el que era la malaltia del VIH i tot això doncs van començar a trobar solucions pal·liatives i d'això però sobretot que el món es va començar a adonar que ja no era només un problema dels altres sinó que és un problema de tothom i això va començar a donar esperances a que la humanitat sigui com menys fill de puta del que realment som Bé, continuarem