Teografia 019, la dècada dels 80, capítol final, diguéssim. Pel que fa a la meva vida personal, la consa va començar a funcionar a la mar de bé. Amb la meva parella ens hi enteníem bé i anàvem fent, anàvem tirant endavant. Acudíem junts a fer moltes activitats, als sopars del Casal Blanda, amb la colla d'amics fèiem excursions visitant la família, el poble a Ribert que ja em vaig anar enamorant d'aquell llogaret del Pirineu i en quant a la feina doncs també en principi anava tot força bé la primera part d'aquella dècada abans d'entrar al mercat comú viatjàvem molt i fèiem clients i l'economia anava com portava uns 10 anys la mar de bé i la plantilla de l'empresa creixia i creixia i tot estupendo. En arribar al mercat comú la cosa va començar a fer baixa i va ser un canvi important. La segona meitat de la década dels 80 la cosa va anar de mal en pitjor i quant a la feina Es van perdre molts clients que ja van entrar les multinacionals a tropell aqu al pa La ind espanyola va anar desapareixent a marxes for I, en fi, això és tot un drama. Pel que fa al Montgai, vam estar lluitant moltíssim entre la movida, totes les ajudes que ens feien per la SIDA i vam tenir la gran sort, entre cometes, que hi va haver personatges molt importants que van agafar la síndrome i ho van fer públic i això va ajudar molt a remoure consciències. Al igual que també quan de seguida, en aquella part de la dècada ja es va veure que no eren només homosexuals o haitians o els que feien transfusió de sang o drogadictes, els que s'afectaven, sinó que era la gent del carrer. I les relacions heterosexuals s'encomanaven que d'agosto, que diuen, saps? Perquè la hipocresia humana tothom dissimulava perquè la culpa és de l'altre que me l'ha encomanat. No soc jo el que li ha encomanat al meu veí, la meva parella, perquè jo soc molt honrador. La f va haver de moure i els empresaris es van bellugar molt i van ser dels pocs que vam comen a moure a nivell internacional que ja ten contactes i coses però vam haver obligatòriament d'espavilar i moure molt més aquests mercats internacionals sobretot al principi van ser Estats Units i Europa i també finalment van començar a entrar sobretot als països àrabs que tenien un gran poder adquisitiu i encaixava molt bé amb el nostre mercat de luxe dels productes que fèiem. Així que la cosa ens va ajudar a anar suportant el canvi d'economia, perquè els preus de les matèries primeres pujava moltíssim, no tant els salaris, o sigui que els costos de producció, si abans la matèria prima era un 15%, va arribar a ser gairebé un 40%. Els sous sempre eren, m'agrada bé, el 50% i al final els van reduir en menys del 30% perquè no pujaven en relació a tota l'economia, la deflació, la inflació, etcètera, etcètera, etcètera. En fi, però vam anar i aprendre que havíem de sobreviure. I aleshores va arribar l'any 91, la Guerra del Golf, la primera. La gran estafa primera de la invasi de Qubait i de perd de I I Que Kuwait va ser atacat I tota la pesca I el senyor Aznar es va fer posar Meralles amb tota la pesca que hi ha tots recordeu Pel que fa al món de la nostra parella Ja portàvem uns quants anys, gairebé 8 o 10 i, bueno, com que la cosa anava bé i el pis estava a nom del meu marit, l'Albert, i a mi no em semblava gaire just que jo no pogués col·laborar amb l'economia, doncs vam fer la venda de la meitat del pis indivis perquè si passés alguna cosa, doncs que jo no em quedés amb una mà de vany de darrere i la porto al carrer. I així vam començar a estar com casats o mig casats o digueu-la Com vulgueu, perquè anàvem ajuntant Les economies, vam fer una compta Conjunta per les despeses Com a parella També vam fer el primer Testament, amb l'ajuda I consell del nostre Estimat amic Àngel Que fa molts anys que M'agradaria veure'l, però ja fa Dècades que no el veig Que era la parella d'una de les primeres Víctimes del Francesc, que va ser una de les primeres víctimes Del MEIAC a que el cel sigui un gran amic i un gran company de vida. Petons, us recordo molt, Àngel i Francesc.