Tot i que encara no he entrat oficialment a la crisi dels 40, he de confessar que cada dilluns vaig a classes de pàdel. I és molt divertit perquè després de practicar els diferents cops de pilota amb la pala, doncs queden les pilotes desperdigades per tota la pista. I els meus companys i jo hem d'anar recollint-les per grupets i deixar-les al centre on està el carro. I així anem omplint el carro i alliberem la pista per fer el següent exercici. La cosa és que cada vegada que fem això em ve la memòria Edge of Empires Us en recordeu aquells aldeanos que anaven recollint la fusta, la pedra, l'or les fruites i les deixaven al centre cívic o al molí i llavors tornaven a recollir i les deixaven, tornaven a recollir i les deixaven. Doncs cada vegada que jugo a padel o que entreno al padel penso en Edge of Empires