He arribat a un punt en la meva vida en què puc dir, crec que sense equivocar-me, que sóc una bona persona. Sóc tan bona persona que una vegada que estava plovent vaig ficar un mosquit a dintre de casa perquè no es mullés. I el mosquit, t'ho juro que m'ho va agrair, eh? Em va donar les gràcies. Va dir: "Gràcies". Bueno, a veure, no. No va dir això, vale. Va dir "bzzzzzzz". -Bzzzzzzz. -No, no, no, no. No t'ho deia tu, no t'ho deia tu. És que ara som companys de pis. -Bzzzzzzz. -Joder, t'estic imitant, però no va males, tio. Només estic explicant quan vas arribar al pis, ja està. -Bzzzzzzz. -Bueno, bueno, eh, eh, jo no t'he insultat, eh. Tampoc et posis així. -Bzzzzzzz (el mosquit tanca la porta). -Cops de porta sabem donar tots, eh! Imbècil! Perdoneu, eh. Últimament no estem molt bé. Està enfadat perquè vaig anar a donar sang i ara diu que li he posat les banyes.