Soc una persona solitària. És una cosa que he acceptat i que amb els anys s'ha anat incrementant. Visc sol, no tinc molta relació amb la família i tinc quatre amics comptats. I, per tant, això vol dir que visc constantment amb dues grans pors. La primera és ofegar-me amb la meva pròpia saliva i morir-me. La mort menys èpica que se m'acudeix. Quina puta pena morir així. És una cosa que m'ha passat un parell de vegades i ho he passat molt malament. I la segona, i més important, que a algú del meu entorn li passi alguna cosa i jo no tenir coartada. És que ja està, no tinc coartada, m'hauria d'entregar directament. "No... és que estava sol a casa i jo cada dia a les sis de la tarda deixo les pantalles i em poso a llegir fins a l'hora de dormir... per això no hi ha cap persona ni cap rastre informàtic que em pugui situar fora de l'escena del crim..." Sí, sí, clar, explica-li un altre, no? És que jo tampoc m'ho creuria, la veritat. Prefereixo que em fotin a la presó que haver de defensar la meva innocència. Potser si estic a la presó algú em podrà ajudar quan m'ofegui amb la meva pròpia saliva.