Els amants No hi havia a València dos amants com nosaltres. Aquella olor que tenia el teu cos no era l'olor dels cossos que es perfumen. No era l'amor i era més que l'amor. Era un amor de forestal origen. Era un amor com que quan plou a la selva. Era un amor de l'úrica fondària fins a arribar al principi dels arbres. L'ofici de demà. Agafaria una guitarra i cantaria en un cantó i demanaria una almohena, per l'amor de Déu, senyoreta. I en compraria un tros de pa, me'l menxaria a poc a poc, en un jardí, mirant els arbres, la velocitat dels tranvies, el gran amor de les parelles, o deixaria el tros de pa en un banc o en una finestra i agafaria la guitarra i altra vegada cantaria, per l'amor de Déu, senyoreta. I a dies que un es posa tendre.