Allargo una mica més l'explicació de l'anècdota que he explicat en el presto anterior, que és que la mare realment necessitava parar i es tapava la criatura, però devia tenir pressa, anava cap a l'escola a Bressol. I llavors li he preguntat cap on vas, dic si vols t'acompanyo fins on vagi jo, i quan hi ha hagut un punt bastant de seguida que ella s'havia d'esviar cap amunt i jo cap a baix, dic fins on vas? I em diu fins aquí, dic ah, doncs ja sé on és, si vols t'acompanyo, ah, segur que pots, dic sí, sí, puc, no tinc pressa, que estic a l'atur. i m'ha anat conversant. Llavors m'ha preguntat, tu també tens fills? I quan se li passen les rabietes? I això una mica per sobre, en 5 minuts que haurem compartit de camí, li he explicat que tenia una filla de 21 i un de 5. I diu, uau, dic, sí, és que la de 21 la vaig acollir i el de 5 l'he tingut després com a mare biològica. Ai, ets... I res, hem parlat una mica del tema i ara us explico una següent presto una mica més.