Bon dia PrestoCasters Us vull explicar una anècdota que m'ha passat avui que sortint de deixar el Peque al col·le m'he desviat del camí que faig normalment per anar a un supermercat on només trobo allà uns iogurts de soja naturals i tornant m'he creuat amb una mare que portava el Peque berreando, no sé ara com es diria en català, plorant moltíssim i fent com una pataleta i ella havia d'empotjar, empenyar el cotxet per anar cap a on havia d'anar. I clar, el portava com a coll, intentant que no se li caigués, intentant resoldre la pataleta però a l'hora avançar. I he pensat, mira, vaig a preguntar-li si vol que l'ajudi empenyent el cotxet i ella pot agafar el bebè i calmar-lo i tal. I m'ha dit que sí, amb una cara com de desesperació i hem fet tot un tros de camí juntes fins que el nen ja estava calmat i l'ha pogut tornar a deixar el cotxet. I m'ha agradat com a experiència de sororitat He estat una persona absolutament desconeguda i espero que ella també li hagi ajudat