Des que em vaig traslladar a la casa on vivim ara, fa uns 5 anys, tenia amagada la tele. És una tele que tenia de feia anys al pis anterior on vivia amb la meva filla gran. I amb el meu fill petit, un cop traslladats aquí, vaig pensar, mira, l'amago perquè si puc tirar temps sense enxufar-lo a la tele, crec que pel tema del cervell infantil, el desenvolupament i tot això, serà millor. I he resistit un munt d'anys. He resistit fins aquesta Setmana Santa, que el peque té ara 5 anys, ja tenia 5 anys a Setmana Santa (farà 6 aviat) i "bueno", finalment un dia que m'estava demanant insistentment d'anar a casa l'àvia, fins que vaig descobrir que no era tant que volgués veure l'àvia sinó que volia veure la tele de casa l'àvia, vaig pensar: "no m'agrada que l'associï a això", dic, doncs mira, "Tinc una sorpresa per a tu, tenim una tele!" No em creia! Fins que la vaig treure de sota a l'armari, la vam endollar i tot... i la veritat és que dona uns certs moments de tranquil·litat molt interessants...!