L'home és mi libro Xispa. Robert es va seure i l'home es va quedar dreta. Aquesta tarda té necessitat molt. Li van venir unes ganes boixes de preguntar-li on anava a les tardes. Se li havia costat tant que tenia les cames entre les d'ell. Robert la va agafar per la cintura. Deixa'm, més val que em diguis que m'estimes. Tenia els nervis tibans. Se li va seure als genolls i es va posar a plorar. Per què plores? Va abraçar-lo amb una mena de desesperació. Robert la va abraçar molt fort. Tinc por d'estimar-te a l'home. Després d'aquella nit va ser com una bogeria. Mai no hauria imaginat que algú pogués estimar-la tant. Sentia que Robert la desitjava tota hora. Hauria passat hores abraçant-la, vessant-la, acariciant-la sota la roba prima. Com si la vida se'ls hagués d'acabar aviat.