Avui és dia 16, són les 7 de la tarda. Fa un parell de dies el meu amic David em va trucar amb una d'aquestes idees que sobre el paper molen. Va dir, escolta, aquest cap de setmana que anem marxant cap a Montserrat, caminant i tal, t'apuntes? I en aquell moment la meva ment va visualitzar el rebregut de quilòmetres pujant, motxilles, tot això i tal. En fi, la meva vida, per ser honestos, és profundament sedentària. La meva caminada diària és de casa al cotxe, del cotxe a l'oficina Així que mentre m'explicava les vistes de puta mare des del monestir Jo només podia pensar que moriria Literalment, em veia a demanar un rescat o alguna cosa així Així que amb tot el dolor del meu orgull, però amb molta estima per la meva supervivència I vaig dir que no Ara bé, la proposta m'ha servit per veure que no vull que una excursió em sembli una sentència de mort Així que potser no anirem a Montserrat aquest dissabte però m'apuntaré al gimnàs