Avui és dia 15, són 3 quarts de 7 i 5 de la tarda. Avui he anat a dinar a casa dels pares. Creuar les seves portes és com entrar en un món que va a un altre ritme. Tot és una mica més analògic, malgrat els seus esforços en adaptar-se-la. I ells estan una miqueta més atrotinats també. Els moviments són més lents, algunes preguntes es repeteixen, però l'amor intact es nota en el plat de cuina casolana que m'esperava a la taula, del que sense dubte és la millor cuinera del món. Però com sol passar el postre a estat tecnològic. El correu no funciona, m'ha dit el pare, amb aquella barreja de frustració i por que toca algú i que no la cagui. Total, que el proveïdor havia modernitzat el sistema i l'Apple Mail l'havia bloquejat He passat 20 minuts barallant amb servidors, passwords, codis de verificació i al final ja tot resolt i la cara de mon pare il·luminada