5. Un dia de canvi

Avui és dia 14, tres quarts de nou del vespre. Saps aquests dies que sents que tot el món se't tira a sobre? Doncs avui ha estat un d'aquests dies per mi. He sortit de la feina ara fa una estona amb el cap a punt de petar. D'aquella manera que, hòstia, ja dius, només vull tancar els ulls i que el dia s'acabi. Però, hòstia, m'he trobat, ha passat una d'aquelles cosetes, m'he trobat una amiga que feia molt que no parlava i m'ha convidat un cafè. Hem regut, hem recordat batalletes i mira, de sobte tota aquesta pressió ha desaparegut. He reconectat amb algú però sobretot he reconectat amb mi mateix. I ara sóc aquí, davant la tele, amb els nervis a flor de pell, veient com el Barça intenta una d'aquelles remuntades impossibles que només passen dels llibres d'història. De vegades la vida és això, no? Es comença amb una derrota clara i quan menys t'ho esperes, pum, un gir de guió i mira, Mentre hi hagi temps i esperança Força Barça