Avui és dia 28 del matí. Ahir el rellotge semblava córrer el doble de ràpid que jo. Tenia una llista de tasques pendents que m'atrapava, amb correus urgents, amb contractes per tancar i una reunió rere l'altre que es van allargar més del compte. Estava tan capficat en la immediatesa de la feina, tan absorbit, que el món exterior va deixar d'existir per complet. De sobte, quan per fi vaig aixecar la vista i el silenci de la nit em va abraçar, em va recórrer un cal fred pel cos amb un sentiment de culpa punxant em vaig adonar que enmig d'aquell chaos m'havia oblidat completament del PrestoCast havia passat de llarg una cita diària engolit per una rutina que a vegades se'ns fa perdre el nord de vista, diguéssim va ser un d'aquells moments que t'adones que per molt que corris, si no t'atures a respirar acabes deixant enrere coses interessants