Avui és dia 23, un quart de nou del vespre. L'aire d'aquest matí feia olor de pètals i de tinta, un aroma que m'ha tret del llit abans d'hora. He obert la persiana i m'ha rebut un sol radiant d'aquells que t'obliguen a sortir al carrer sense pensar-ho dues vegades. He anat a treballar així, però després he anat a caminar. He estat com nedant un mar de somriures. Tots són mans que sostenen llibres nous i roses que esquitxen la ciutat de vermell. M'he aturat a una parada, gaudint del tacte del paper i del xivarri a l'era que ens envolta. No tinc cap pressa perquè sé que la millor part de Sant Jordi és deixar-se portar per la gentada i sentir el caliu de la primavera a la cara. Amb el llibre Sota el braç i la certesa que avui el món és una mica més bonic, m'aturo un segon per tancar els ulls i respirar profundament. Avui no és un dia per córrer, sinó per viure cada instant sota aquest cel blau immens.