Aquest matí, quan he arribat a la feina, un dels nois que m'he trobat al vestidor, a l'hora d'acomiadar-se, no m'ha dit adeu. M'ha dit, sort. I m'ha semblat boníssim. Perquè si ho penses, hi ha dies que no comences la jornada, sinó que hi entres de dret com si fos una aventura. Reunions, presses, imprevistos, gent, cansament, i tu intentant arribar a tot sense perdre gaire el nord. Potser per això aquell sort m'ha agradat tant i m'ha deixat tan sorprès Bàsicament perquè no sonava com un comiat automàtic, sinó que semblava una cosa honesta i sincera I ara ho veig, hi ha dies que més que un bon dia necessitem una mica de sort Cal dir però que el dia ha sortit tot al revés Ale!