Uns dies després, en Ramon va pujar a la Tenebrosa. Era tardor. El terra estava cobert de fulles seques, fruits del bosc i agulles de pi. Cada passa quedava esmoltaïda. No hi havia cap rastre del 24 de setembre del 36. Res. Es va jupir. Va portar la fulleraca amb la mà. A sota, la terra era compacta, freda. La va tornar a cobrir lentament I llavors va entendre una cosa El bosc funciona per capes Una fulla cau, després una altra i una altra Els anys ho cobreixen tot