En Ramon no anava a Coixerola. Coixerola l'havia acompanyat tota la vida. Quan pensava en els anys passats, no recordava tapes, recordava camins. El que pujava des del parc de Cervantes fins a la Carena. El que el portava a Sant Cugat els dissabtes al matí. O aquell altre des de la rebeçada, que s'enfilava lentament entre els cines i pins. Durant dècades havia estat bomber, coneixia la muntanya pam a pam, sabia on el bosc es passeix, on la meitat l'aguanta, on el silenci sembla més profund. Quan es va jubilar va començar a anar al xiu municipal, dos matins per setmana. No buscava grans històries, però un dia en va trobar una.