A dos quarts de nou del matí, el silenci es va trencar. Un tret, i després un altre, fins a dotze. L'Alfonso no es va moure, no podia. Davant seu, aquell jove acabava de morir. Es deia Chiqui Padedes, tenia 21 anys. Aquell matí, a Coixarola, es convertia en una de les darreres execucions del franquisme. Quan tot va acabar, el bosc va tornar a cair. L'Alfonso va baixar lentament de l'arbre. A terra només quedaven els casquets. En va agafar alguns, amb les mans tremolant. Sense saber-ho, acabava de perdre la infantesa. Fins demà!