Des d'allà dalt l'Alfonso ho veia tot. Un veí que era aturat. Homes uniformats. Silencis tensos. No era un joc. No era res que hagués vist abans. Al centre del camí un jove. Quiet, ferm. Al seu voltant tot semblava contenir la respiració. L'Alfonso no entenia què passava, però sabia que no havia de ser allà. Aquell matí, 27 de setembre de 1935, a Coixerola s'hi estava escrivint una història real, una història de les que no s'expliquen els nens, i ell l'estava veient.