Coixarola, tardor de 1975. L'aire era fred, humit i el bosc despertava lentament. A pocs metres d'allà, l'hogar Juan XXIII funcionava dins d'una finca coneguda com Bones Hores, també anomenada Torre Beltran. Un lloc d'acollida impulsat pel padre Mauri, per a joves sense recursos. L'Alfonso hi vivia. Tenia 12 anys. La seva llibaltat començava cada matinada, quan s'escapava en silenci, travessava la cuina i s'endinsava el bosc. Allà, entre fulles seques i camins humits, podia respirar. Podia ser només un nen. Aquell matí semblava com qualsevol altre, fins que va passar alguna cosa. Els ocells van callar i el bosc va deixar de sonar.