Ai, ai, ai, que ja vaig oblidant fer les actualitzacions. Això és com una relació a distància. Primer un dia, després dos, després no em pensaré puj. Avui en Sebastià Nostra s'ha adormit 15 hores d'una tirada, més o menys. I li han passat els dos mans després d'escafè. Calde sa vida, suposito. Seguim per Budapest, ara de dia, sense fer estragos. I estem a la casa del modernisme a Budapest encara, però ara sí, de dia, com de... I el vespre, comem un baretto, o una cosa, no ho sé, no sé què farem, el vespre. y demás eran antredía.